20120826

"L'aire de fora era força fred, però encara no glaçat. El sol va entrar a l'habitació i el vent del mar va agitar les cortines. Una gavina havia agafat un corrent i planava damunt la barrera d'arbres doblegant totes dues potes en un mateix angle. Un estol de pardals s'havien aturat desordenadament als fils de la llum i canviaven contínuament de posició, com si reescrivissin una partitura sense parar. Un corb de bec molt gros s'havia aturat en un fanal i semblava preguntar-se què havia de fer tot seguit mentre mirava atentament al voltant. Uns quants núvols allargats suraven molt amunt, en un punt tan llunyà, tan alt, que semblaven fer consideracions extremament abstractes que no tenien res a veure amb els afers humans."

Haruki Murakami - 1Q84 (Llibre 3)

20120816

"A casa nostra, quan feia fred, el llit era el millor refugi i el nostre cos l'única caldera encesa."

Lluís Llach - Memòria d'uns ulls pintats

20120727

“Si fa vent i el dia és clar, pujo fins al mirador del Tibidabo. En un dia de cada dia no hi ha gaire gent, només turistes. Ells no coneixen res de Barcelona, la Sagrada Família i encara gràcies, jo, en canvi, m’entretinc a identificar la catedral, la plaça Urquinaona, el carrer Muntaner, la plaça Catalunya, la Ciutadella... Ah, no sabeu com m’agrada veure-ho tot tan petit i pensar que la gent som formiguetes. Jo sempre m’he considerat l’últim pet de l’orgue i allà dalt et dónes conte que tots som uns quanssevol. No som re, no valem més que un cagalló de ratolí i quan fotem el camp del món no passa re.”

Ramon Solsona – L’home de la maleta

20120716

“L’autèntica essència, la fórmula secreta dels boscos, la llum i la foscor, era massa refinada i subtil per a poder-la observar «amb el meu ull poc agut —un sac d’aigua i nervis, un miracle en si mateix, refinat en si mateix: un captador de llum.»” 

Llauners – Paul Harding

20120706

"Es va aixecar un vent que quan passava pels arbres se sentia com un cant, després s’assemblava a un respir, era ben igual que un respir, el respir de milers d’ànimes que s’arremolinés entre els troncs que esperaven alineat a les conques i als fondals rere les muntanyes desgastades, tal com ho feien les tempestes de llamps i trons, i s’arrossegués sobre l’esquena, també igual que ho feien les tempestes, que gairebé costaven de sentir però que sí que es feien notar en la pressió atmosfèrica –una contracció, un aplanament de matís, com si al deu davant tot estigués comprimit, cosa que, de nou, no podies veure, no del tot, però en canvi sí que pràcticament en podies veure els resultats; l’aigua que s’aplanava i feia que la llum en sortís en angles canviants, l’herba que s’eriçava i passava del verd al platejat, les orenetes que voleiaven sobre la llacuna, que es veien totes empeses endavant i després tornaven a caure a les seves posicions inicials mentre les reajustaven a aquell canvi, com si el vent empenyés alguna força davant seu.”

Paul Harding – Llauners

20120628

"Originàriament, el camí devia ser més o menys recte, però, un cop abandonat, amb els anys, els boscos l’havien anat fent virar, n’havien inclinat alguns trams a esquerra i a dreta, l’havien esbiaixat i l’havien encerclat per dalt, de manera que seguir-lo era com passar per un túnel. La llum es filtrava des del cel en quantitats desiguals. Les branques dels aurons, els roures i els bedolls s’estiraven per damunt del camí, les unes cap a les altres, i s’entrellaçaven fins a fer-se gairebé indistingibles, amb les fulles barrejades com si tinguessin branques comunes, com si, després de tantes estacions de barreja, s’haguessin empeltat els uns amb els altres fins a convertir-se en una sola planta que donava fulles de moltes espècies d’arbres diferents.”

Paul Harding – Llauners

20120626

"La Lluna havia observat la Terra de més a prop i durant més temps que ningú. Segurament havia presenciat tots els fenòmens i tots els actes que havien tingut lloc a la seva superfície. Tanmateix, callava i no deia res: es limitava a guardar el pes del passat amb la màxima fredor i precisió. Allà no hi havia aire, ni vent. El buit era perfecte per a conserva-hi els records intactes. Ningú no podia desentranyar què hi havia, al cor d'aquella lluna."


Haruki Murakami - 1Q84

20120616

“Vaig descórrer la cortina, i em vaig trobar la lluna, surant al cel com un orfe pàl·lid i llest. Sabia que no em tornaria a adormir.”

Haruki Murakami – El meu amor Sputnik

20120608

"–     Senyor Rei: l’home és la bèstia més orgullosa, més perversa, més avara i més ingrata del món. Fóra convenient que li trametéssiu missatgers i joies: d’aquesta manera el rei dels homes no ens tindria malvolença."

(Paraules del senyor Bou al senyor Lleó, rei dels animals)

Ramon Llull – Bestiari

20120606

“Sèiem, com sempre, l’un al costat de l’altra en un banc del parc Inogashira, el seu banc preferit. Teníem l’estany just al davant. No feia gens de vent. Les fulles eren on havien caigut, enganxades a la superfície de l’aigua. Sentíem l’olor d’una foguera que cremava lluny. L’aire era ple de la fragància de la fi de la tardor i fins i tot els sorolls llunyans se sentien amb tota claredat."

Haruki Murakami – El meu amor Sputnik

20120527

“Pel bosc de muntanya / devalla el singlar. / Si parem l’orella / l’oim morrejar. / Allà en la bruguera / hi ha un rossinyol, / pels monts de l’Albera / glopeja tot sol. 

“Nit enamorada / blaveja a pulit. / Oh, nit guardadora / del nostre delit. / Pleina d’aigualera / volejant sospir. / Oh calma entelada / de tot Vallespir.”

Josep-Sebastià Pons – La Font de l’Albera

20120517

"Pinsans, verdums, merles, pardals i caderneres estaven cantant l'arribada del nou dia com durant segles els monjos havien cantat les lloances al Senyor."
...
"O potser els ocellets de Déu no estaven per històries i cantaven perquè no sabien fer cap altra cosa."


Jaume Cabré - Jo confesso

20120507

“De la planura fumejant / pugen ací i allà visibles bafarades / de boira esclarissada. Fa calor. / Boirims clarells que pugen / de mar, còrrecs amunt, lleugers, perquè fan fumerols, allà, / i més avall també, i el fum / balla i tenim / boira als peus i al cap el sol, que bull. / Un vol de perdius fa una fugida ràpida. / Tot el país és viu i canta i fa ric ric.”

Enric Casasses – Ric ric

20120427

"I més coses, com anar a caçar capgrossos a la riera, a la vora del clot de Matamonges. I tornar amb vuit o deu víctimes que deixàvem en una ampolla de vidre.
-Pobres bestioles.
-No, tieta, si els donaré menjar cada dia.
-Pobres bestioles.
-Els donaré pa, de debò.
-Pobres bèsties.
Volia veure com es transformaven en granotes o, més habitualment, en capgrossos morts perquè ni pensàvem a canviar-los l'aigua ni en què podien menjar dins l'ampolla. I els nius d'orenetes al rafal de la casa. I les tempestes sobtades. I l'apoteosi dels dies de batre a l'era de can Casic, que no es feien a la batuda, sinó ja amb màquines que separaven el gra i feien el paller i omplien el poble i el meu record de pols de palla."


Jaume Cabré - Jo confesso

20120417

"Sóc com la nit, obscura, llunyana com un astre, / com un ocell que emigra, com un infant perdut, / voldria ser de pedra per sentir-me en la terra / i tramuntana i boira per venir de molt lluny."


Carme Guasch - Voldria ser

20120407

"Si la natura és la resposta, ¿quina era la pregunta?"


Jorge Wagensberg - L'ull de vidre

20120328

"Un giorno all'improvviso / la luna si stancò / di guardare il mondo di lassù; / prese una cometa, / il volto si velò / e fino in fondo al cielo camminò. / E sorpresa fù / che la bianca distesa / non fosse neve."

Angelo Branduardi - La luna

20120318

"No puc escriure més.
"I em diu: tu escriu amor / pel món i pel país / i per aquesta llengua / que es mor i et trenca l'ànima: /  veuràs que encara pots / fer aquest i mil poemes."


Narcís Comadira - Quatre paraules (Dia Mundial de la Poesia 2012)

20120308

"En definitiva, allà s'hi han cagat i allà hi han deixat la merda, que seguirà baixant per les clavegueres de carrers sense nom ni fesomia, que seguirà davallant per les clavegueres d'un capitalisme brut, pudent i descarnat."

El porquet de Sant Antoni - Ràtzies a les valls pirinenques (la trilogia). La Vall Fosca (II)

(Article al seu blog sobre l'estat de les obres començades i aturades en sec de la Vall Fosca)

No patiu, els que van posar els diners per destruir la vall no s'han enganxat els dits, al contrari, en van fer més. Els que hi viuen sí que han perdut. Els que estimem la vall també. Els altres, participen en projectes i si surten bé, guanyen, i si surten malament, guanyen. Total ens han de cobrar una mica més a la resta, que som majoria i som dòcils i silents, i vés que potser ens agrada i tot, això que ens fan.

La Vall Fosca, refugi (perdut) de joventut (perduda). Hi tinc fotos de fa trenta anys que algú dirà que són trucatges, que allò ni existeix ni va existir, fotoxop en blanc i negre, dirà.

20120227

"Hi ha en els arbres una constant cantadissa d'ocells. Totes les hores arriben al verger com si llur so s'hi hagués donat cita, i les remors de la ciutat s'hi acosten somortes, però encara prou vives perquè sorgeixi el contrast."


Ferran Soldevila - Hores angleses