Microconverses amb la natura

divendres, 27 de juliol de 2012

20120727


Si fa vent i el dia és clar, pujo fins al mirador del Tibidabo. En un dia de cada dia no hi ha gaire gent, només turistes. Ells no coneixen res de Barcelona, la Sagrada Família i encara gràcies, jo, en canvi, m’entretinc a identificar la catedral, la plaça Urquinaona, el carrer Muntaner, la plaça Catalunya, la Ciutadella... Ah, no sabeu com m’agrada veure-ho tot tan petit i pensar que la gent som formiguetes. Jo sempre m’he considerat l’últim pet de l’orgue i allà dalt et dónes conte que tots som uns quanssevol. No som re, no valem més que un cagalló de ratolí i quan fotem el camp del món no passa re.

Ramon SolsonaL’home de la maleta