“Si fa vent i el dia és clar, pujo fins al
mirador del Tibidabo. En un dia de cada dia no hi ha gaire gent, només
turistes. Ells no coneixen res de Barcelona, la Sagrada Família i encara
gràcies, jo, en canvi, m’entretinc a identificar la catedral, la plaça
Urquinaona, el carrer Muntaner, la plaça Catalunya, la Ciutadella... Ah, no
sabeu com m’agrada veure-ho tot tan petit i pensar que la gent som formiguetes.
Jo sempre m’he considerat l’últim pet de l’orgue i allà dalt et dónes conte que
tots som uns quanssevol. No som re, no valem més que un cagalló de ratolí i
quan fotem el camp del món no passa re.”
Ramon Solsona – L’home de la maleta
