"I més coses, com anar a caçar capgrossos a la riera, a la vora del clot de Matamonges. I tornar amb vuit o deu víctimes que deixàvem en una ampolla de vidre.
-Pobres bestioles.
-No, tieta, si els donaré menjar cada dia.
-Pobres bestioles.
-Els donaré pa, de debò.
-Pobres bèsties.
Volia veure com es transformaven en granotes o, més habitualment, en capgrossos morts perquè ni pensàvem a canviar-los l'aigua ni en què podien menjar dins l'ampolla. I els nius d'orenetes al rafal de la casa. I les tempestes sobtades. I l'apoteosi dels dies de batre a l'era de can Casic, que no es feien a la batuda, sinó ja amb màquines que separaven el gra i feien el paller i omplien el poble i el meu record de pols de palla."
Jaume Cabré - Jo confesso
Microconverses amb la natura
divendres, 27 d’abril del 2012
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada