He de fer el llarg viatge cap a ponent. Paro el cotxe a la vora de la platja del Rec. No tinc gaire temps, però abans de sortir he de trepitjar la sorra, sentir la humitat salada al rostre, a la llengua, als narius, amarar-me del brogit de les onades, perdre la vista pel no-horitzó...
L'Escala
Microconverses amb la natura
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Ja veig que estàs ben empeltat a casa!
Aquests rituals només els fa qui estima la terra.
Va ser ben bé un ritual espontani, com aquells que quan veuen el brau els han d'aguantar perquè no saltin al "ruedo" ;)
Publica un comentari a l'entrada