20120716

“L’autèntica essència, la fórmula secreta dels boscos, la llum i la foscor, era massa refinada i subtil per a poder-la observar «amb el meu ull poc agut —un sac d’aigua i nervis, un miracle en si mateix, refinat en si mateix: un captador de llum.»” 

Llauners – Paul Harding

20120706

"Es va aixecar un vent que quan passava pels arbres se sentia com un cant, després s’assemblava a un respir, era ben igual que un respir, el respir de milers d’ànimes que s’arremolinés entre els troncs que esperaven alineat a les conques i als fondals rere les muntanyes desgastades, tal com ho feien les tempestes de llamps i trons, i s’arrossegués sobre l’esquena, també igual que ho feien les tempestes, que gairebé costaven de sentir però que sí que es feien notar en la pressió atmosfèrica –una contracció, un aplanament de matís, com si al deu davant tot estigués comprimit, cosa que, de nou, no podies veure, no del tot, però en canvi sí que pràcticament en podies veure els resultats; l’aigua que s’aplanava i feia que la llum en sortís en angles canviants, l’herba que s’eriçava i passava del verd al platejat, les orenetes que voleiaven sobre la llacuna, que es veien totes empeses endavant i després tornaven a caure a les seves posicions inicials mentre les reajustaven a aquell canvi, com si el vent empenyés alguna força davant seu.”

Paul Harding – Llauners

20120628

"Originàriament, el camí devia ser més o menys recte, però, un cop abandonat, amb els anys, els boscos l’havien anat fent virar, n’havien inclinat alguns trams a esquerra i a dreta, l’havien esbiaixat i l’havien encerclat per dalt, de manera que seguir-lo era com passar per un túnel. La llum es filtrava des del cel en quantitats desiguals. Les branques dels aurons, els roures i els bedolls s’estiraven per damunt del camí, les unes cap a les altres, i s’entrellaçaven fins a fer-se gairebé indistingibles, amb les fulles barrejades com si tinguessin branques comunes, com si, després de tantes estacions de barreja, s’haguessin empeltat els uns amb els altres fins a convertir-se en una sola planta que donava fulles de moltes espècies d’arbres diferents.”

Paul Harding – Llauners