20120628

"Originàriament, el camí devia ser més o menys recte, però, un cop abandonat, amb els anys, els boscos l’havien anat fent virar, n’havien inclinat alguns trams a esquerra i a dreta, l’havien esbiaixat i l’havien encerclat per dalt, de manera que seguir-lo era com passar per un túnel. La llum es filtrava des del cel en quantitats desiguals. Les branques dels aurons, els roures i els bedolls s’estiraven per damunt del camí, les unes cap a les altres, i s’entrellaçaven fins a fer-se gairebé indistingibles, amb les fulles barrejades com si tinguessin branques comunes, com si, després de tantes estacions de barreja, s’haguessin empeltat els uns amb els altres fins a convertir-se en una sola planta que donava fulles de moltes espècies d’arbres diferents.”

Paul Harding – Llauners