Tal dia com avui, avançant l’hora tretzena, els emporitans de fa dos mil anys, apa que no deurien estar contents: les cisternes emplenant-se a tota aigua, la remor persistent de les onades agarbinades, més trapelles que no pas furioses, i el terrabastall endarrerit dels trons després que el mar reflecteixi lluentors difuses, com una baralla entre núvols enfrontats.
Empúries
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada