La pluja a ciutat. Tothom treu el cotxe com si fos una planta d’exterior, o una bèstia que rep sobre el seu llom el repic de l’aigua amb tant de plaer com de neguit. Pruïja... ara n’entenc el mot! Quina meravella d’embussos i d’imprudències.
Figueres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada