20120831

Segona lluna plena d'agost (blue moon)

20120830

Lluna plena entre núvols passatgers. Tot mirant-la i amb la tramuntana és fàcil començar a sentir udols de llop.

L'Escala

20120829

Curiosa la relació entre la tramuntana i les banderes. D’entrada n’extreu tot l’esplendor, desplegant-les completament. Però al cap de quatre dies ja les ha reduït a parracs.

L'Escala

20120828

Sigui el que sigui el que ve del Nord, amb aquesta tramuntana segur que arriba.

Figueres

20120827

Respirar l'aire atapeït de sal i sorra. Tramuntanada.

L'Escala

20120826

"L'aire de fora era força fred, però encara no glaçat. El sol va entrar a l'habitació i el vent del mar va agitar les cortines. Una gavina havia agafat un corrent i planava damunt la barrera d'arbres doblegant totes dues potes en un mateix angle. Un estol de pardals s'havien aturat desordenadament als fils de la llum i canviaven contínuament de posició, com si reescrivissin una partitura sense parar. Un corb de bec molt gros s'havia aturat en un fanal i semblava preguntar-se què havia de fer tot seguit mentre mirava atentament al voltant. Uns quants núvols allargats suraven molt amunt, en un punt tan llunyà, tan alt, que semblaven fer consideracions extremament abstractes que no tenien res a veure amb els afers humans."

Haruki Murakami - 1Q84 (Llibre 3)

20120824

Aquesta nit no toca el pa rodó. Quan fosqueja ja és al mig del cel la perfecta tallada de meló.

Empúries

20120823

Fums allargats com un núvol baix, sirenes de bombers, esverament al carrer. Ja hi tornem a ser. Potser aquest any, per la festa major de començaments del mes que ve, s'estalviaran els focs artificials.

L'Escala

20120822

L'aigua entremansa del mar + el foc que escup el sol + totes les roques del món representades a la sorra + un oreig intermitent i de procedència indefinida = els quatre elements del món a Cala Montgó. 
Ep! I un cinquè element en forma de tots els colors possibles (para-sols, tovalloles, cossos sucats d'olis, tires de roba sintètica i ulleres de sol).

Cala Montgó

20120821

Sortida del sol a cap de Creus

Posta de sol a Fisterra

20120818

Valldevià

20120817

"Va ser un incendi de no res. Només unes quantes hectàrees cremades." Diu l'homo abrasivus.

Valldevià 

20120816

"A casa nostra, quan feia fred, el llit era el millor refugi i el nostre cos l'única caldera encesa."

Lluís Llach - Memòria d'uns ulls pintats

20120814

A migdia s'aixeca una columna irregular de fum (de fums diferents) darrere el Puigsegalar. Ja hi tornem a ser. A la memòria em torna els estius en què es va fer famós el que anomenaven piròman de Vilopriu.

L'Escala

20120813

Es pon el sol. Quan amb prou feines il·lumina la cresta de les dunes encara enfoca amb un to torrat l'espigó hel·lenístic, talment com si fos un imant de la llum de la posta.

Empúries

20120812

Lentament la platja es va buidant de tovallolistes. Lentament la platja es va omplint de gavians, escombriaires selectius.

Empúries

20120811

As Catedrais, Ribadeo

20120810

Arribant-nos a les Cambres, una bestiassa enorme. Quan ens hi acostem, bat la ombrel·la per enfonsar-se. O això sembla. Preciosa, de debò. Però en sé d'un que nedant es va endur una medusa per davant i se li ha desvetllat una mena de terror atàvic, visceral. Males bèsties.

Cala Montgó  

20120809

Aire saharià a l'estiu. Aire siberià a l'hivern. ¿I no es podrien alternar?

Lleida

20120808

Hem anat a buscar l’Ebre per resseguir-ne la vall. Des de l’altura resseguint el relleu de la tarda. La nostra ombra es deu perdre davant nostre.

Five miles out

20120807

Interpretant el so de les campanes i altres símbols religiosos i pagans alhora. Especialment el so dels bastons en el terra de pedra.

Santiago de Compostela

20120805

Segurament l'arribada d'eucaliptus a Galícia es remunta als primers intercanvis entre celtes i aborígens.

Costa da Morte

20120804

La Margarita diu que un cantó de la carretera és un paisatge de platja, i per l’altre costat un paisatge de muntanya. L'ha clavat.

Costa da Morte

20120803

Li diuen Machu-Pindo. Altres Fujipindo. Molts celtes hi feien ritus. Molts excursionistes hi fan pintades. Ara en podríem dir Rambla Pindo.

Monte Pindo

20120802

Aquí som, a la fi del món. L’esperit oceànic pot anar més enllà, sobre les ones i la posta de sol. El cos, però, queda a disposició de tornar enrere.

Fisterra

20120801

Portaveus d'estiu (i de tot l'any)

20120731

És evident que el toc de la mort hi afegeix un plus d’interès, així com les llegendes. Però la bellesa de l'indret continua essent innegable.

Costa da Morte

20120730

Fonolls, falgueres, eucaliptus. Migdia. Flaire de bosc bullit.

Camarinhas

20120729

Com una batalla absurda, repetida desenfrenadament. La roca magmàtica debatent-se contra les onades, inútilment, que n’escapça granet a granet, còdol a còdol, bloc a bloc, i arrossegant-ho fins al cau dels sediments que s’enfonsen fins que es refarà com una nova muralla contra noves onades. Com una coreografia del temps.

Costa da Morte

20120728

Posta de sol i lluna plena. Som blocs de granit astral.

Muxia

20120727

“Si fa vent i el dia és clar, pujo fins al mirador del Tibidabo. En un dia de cada dia no hi ha gaire gent, només turistes. Ells no coneixen res de Barcelona, la Sagrada Família i encara gràcies, jo, en canvi, m’entretinc a identificar la catedral, la plaça Urquinaona, el carrer Muntaner, la plaça Catalunya, la Ciutadella... Ah, no sabeu com m’agrada veure-ho tot tan petit i pensar que la gent som formiguetes. Jo sempre m’he considerat l’últim pet de l’orgue i allà dalt et dónes conte que tots som uns quanssevol. No som re, no valem més que un cagalló de ratolí i quan fotem el camp del món no passa re.”

Ramon Solsona – L’home de la maleta

20120726

Plouen gotes amb arestes (no són rodones) i tot seguit el sol és fulminant, com si volgués eixugar de cop la pluja anterior i tots els seus rastres.

Cedeira

20120725

Travesso Catalunya de Nord-Est a Sud-Oest. Tinc la sensació d'anar passant per forests preparades per al foc, a punt d'ignició. Obsessions malaltisses, segur. Però en arribar a Calaf l'amenaça es materialitza.


Sant Pere Sallavinera

20120724

La platja és plena de gent que ha caigut d'un espai superior indeterminat. Amb la caiguda, el seu estat és lamentable, han quedat sense roba -o amb molt poca- i sense forces per aixecar-se -o amb molt poques-, malgrat la crueltat solar. Per sort, la majoria ha caigut damunt d'una tovallola.


L'Escala

20120723

El cel és un núvol de fum. Un fum espès fet d’arbres, matolls, bèsties, persones, pressupostos, polítiques... Hom parla de vent i de burilles.

L'Escala

20120722

L'incendi de l'Alt Empordà, de l'Escala estant, prou lluny però massa a prop

20120721

País a mercè de climes negligents i interessos incontinents.

L'Alt Empordà

20120720

Ja era ben clar quan es va fer de dia i, en canvi, ja era de nit i encara no s’havia fet fosc. 

Lleida.

20120719

Vaig escoltant la gent. Uns es lamenten que aquesta calor és insuportable. Uns altres ponderen que no n'hi ha per tant. Vaig fent la mitjana per quan em preguntin des de l'Empordà quin temps fa per ponent.


Lleida

20120718

Hi ha turons tan erms i isolats que per on passa algú alguna vegada ja queda sempre més marcat com a camí.

La Segarra

20120717

Dins la duna, protegits de la gent que circula pel passeig, un generós estol de lliris blancs. Amb la tramuntana, han decidit tancar-se i deixar-se gronxar. 

Empúries

20120716

“L’autèntica essència, la fórmula secreta dels boscos, la llum i la foscor, era massa refinada i subtil per a poder-la observar «amb el meu ull poc agut —un sac d’aigua i nervis, un miracle en si mateix, refinat en si mateix: un captador de llum.»” 

Llauners – Paul Harding

20120714

Sa Cova de s'Infern, com a falla de tisora, és un element geològic de rabiosa actualitat.


Cap de Creus

20120713

Denunciarem el sol per contaminació lumínica. I la tempesta per contaminació acústica. I el riu per malbaratament de béns públics. I si no podem trametre les denúncies enlloc, els obrirem un expedient per ocultació de l'adreça fiscal. Que se'n vagi assabentant aquest ens terrorista que es fa dir NATURA.


Jafre

20120712

Aquests inicis d’estiu han estat pròdigs amb la florida d’atzavares que, com és públicament sabut i generalment notori, només floreixen i fruiten una vegada a la vida. De manera generosa i espectacular, val a dir. Però només un cop: quan floreix, la planta mor. Sempre que en veig una penso: “t’has de tornar a llegir L’ombra de l’atzavara que et va agradar molt”. M’ho dic sempre i no m’acabo de fer mai cas.

Cadaqués

20120711

Del Far a Tudela passant per Culleró

20120710

L'estiu és un reflex. Dels aparadors que exposen articles estivals. De les finestres convertides en miradors. De les peixeres dels restaurants cars. Dels menús plastificats dels restaurants menys cars. De les llesques d'aigua que queda entre onada i onada. Del sota dels núvols baixos que es mantenen de nit. De les pantalles on busquem la notícia o la badoqueria. Del món sencer a través de les ulleres de sol. Res més que un reflex. L'estiu.

L'Escala

20120709

Alguns en diuen Guiriterrània (el mateixos que es queixen que n'hi ha pocs i que no gasten).
Altres en diuen Merditerrània (ecologistes autèntics mentre es mengen unes gambetes de Palamós).
Els de terra endins en diem Quinamàdaigua i, escarmentats com estem i porucs com som, restem amatents que ningú no en digui Medussitània, per sortir-ne corrents.
A part d'això, i li diguin com li diguin, un banyet de tant en tant...

Empúries

20120708

La vila té un pendent amable, amunt cap al massís grisenc, i avall cap al riu de te a la menta. Els de la vila deuen tenir bones cames -sense exagerar.


Torroella de Montgrí

20120707

No se sap quina veu ha corregut al migdia però tot el vent de mar s'ha concentrat en aquesta platgeta, a fer onadetes de per riure, remoure el fons, llimar la grisor dels còdols i refrescar les galtes enceses dels culs exposats.


S'Alqueria Gran