Aquests inicis d’estiu han estat pròdigs amb
la florida d’atzavares que, com és públicament sabut i generalment notori,
només floreixen i fruiten una vegada a la vida. De manera generosa i
espectacular, val a dir. Però només un cop: quan floreix, la planta mor. Sempre
que en veig una penso: “t’has de tornar a llegir L’ombra de l’atzavara que et
va agradar molt”. M’ho dic sempre i no m’acabo de fer mai cas.
Cadaqués
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada