“Pel bosc de muntanya / devalla el singlar. /
Si parem l’orella / l’oim morrejar. / Allà en la bruguera / hi ha un rossinyol,
/ pels monts de l’Albera / glopeja tot sol.
“Nit enamorada / blaveja a pulit.
/ Oh, nit guardadora / del nostre delit. / Pleina d’aigualera / volejant
sospir. / Oh calma entelada / de tot Vallespir.”
Josep-Sebastià Pons – La Font de l’Albera
2 comentaris:
Aquest poema és imatge i so, o més ben dit, pintura i música.
I a Illa ho vam poder escoltar cantat.
Publica un comentari a l'entrada