A les ruïnes, entre pedra i pedra, aixeques el cap perquè has sentit el cant de l'abellerol. No el localitzes però diries que n'estàs segur. Tampoc no en veus cap entre els forats del terraplè, darrere les termes. Quan arribes al museu sents les piulades atronadores dels estornells, que fan viatges i més viatges al niu instal·lat entre claraboies i esquerdes, aprovisionant una prole que endrapa incansablement. Aquests sí que es fan veure.
Empúries
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Són uns desvergonyits els estornells i uns okupes, a casa han agafat la mania d´apropiar-se dels nius de falciots sota la teulada.
Tens una cosa al meu blog, espero que no em maleeixis els ossos ;-)
Pel que fa als estornells, és fàcil de trobar-los pegues, sobretot quan són plaga, i s'adapten tan fàcilment a totes les situacions.
Gràcies pel premi. En sóc una mica reticent, però segur que al blog li anirà bé una mica de promoció de gent reconeguda i solvent, tot i que secreta.
Lògicament, la primera cosa que he fet és una bona passejada pels altres quatre. I és que el món dels blogs no deixa de ser sorprenent.
Publica un comentari a l'entrada