Seus a la sorra i perceps el moviment de la
terra i la resta d’astres, el mar i la mar que es remouen en una dansa lasciva,
el magma que malda per afegir-se a la festa... Bé, potser t’hauràs de treure el
rellotge.
Sant Pere Pescador
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Bona pensada, en moments així tot és sobrer.
?
"El" i "la" són diferents?
La veritat és que m'he temut que tanta sensibilitat astral podia provenir del rellotge, precisament.
Això de el i la m'ha semblat una bona dualitat per convertir un/a sol/a mar en dos alhora i així tenir una visió lasciva del seu moviment constant. Sí, sí, sona una mica massa hetero, ho reconec.
Una mica massa?
A mi em sembla molt bo ;-)
Publica un comentari a l'entrada