El porquet de Sant Antoni - Ràtzies a les valls pirinenques (la trilogia). La Vall Fosca (II)
(Article al seu blog sobre l'estat de les obres començades i aturades en sec de la Vall Fosca)
No patiu, els que van posar els diners per destruir la vall no s'han enganxat els dits, al contrari, en van fer més. Els que hi viuen sí que han perdut. Els que estimem la vall també. Els altres, participen en projectes i si surten bé, guanyen, i si surten malament, guanyen. Total ens han de cobrar una mica més a la resta, que som majoria i som dòcils i silents, i vés que potser ens agrada i tot, això que ens fan.
La Vall Fosca, refugi (perdut) de joventut (perduda). Hi tinc fotos de fa trenta anys que algú dirà que són trucatges, que allò ni existeix ni va existir, fotoxop en blanc i negre, dirà.
2 comentaris:
He estat pendent d'aquest post! Només puc que mostrar-me orgullós de ser font inspiradora en aquest post i en aquest magnífic blog teu.
Del que comentes... doncs bé, ja ho has dit tot. Sempre i sempre i eternament sempre només és una part la que en surt perjudicada. L'altra part és l'eterna vencedora.
M'encantaria veure alguna d'aquestes fotos que comentes de joventut a la Vall Fosca. Deuen ser precioses!
Almenys sempre et quedaran aquests records de jovenet en aquelles terres. No tothom pot presumir d'haver gaudit d'aquests paratges!
Tens raó, porquet. Un dia d'aquests hauré de digitalitzar-les i començar a publicar-les. Els que ja tenim una edat també solem tenir altres coses.
Publica un comentari a l'entrada