20110303

"Tenia raó, sempre estava als núvols. Quan era petit, abans de començar a anar a l'escola, tenia una rutina diària establerta. El primer que feia era sortir al jardí a caçar cucs de terra. N'hi havia molts, i tots eren llargs i grassos. Tan bon punt n'havia atrapat un, el tornava a enterrar, practicant sense saber-ho la tècnica de "captura i solta". Quan em cansava de caçar cucs, comptava les cotxinilles que hi havia sota les pedres del jardí. (No les tocava, em limitava a comptar-les). Aixecava totes les pedres, una per una, i comptava pacientment les bestioles que s'hi amagaven. Mentre feia el recompte, trobava sargantanes que descansaven immòbils a l'ombra dels brins d'herba. Llavors, me les quedava observant durant uns quants minuts, però no es movien. Durant aquella estona, tant les sargantanes com jo desconnectàvem de la realitat, com si forméssim part d'un dibuix atrapat a les pàgines d'un conte."

Hiromi Kawakami - Allò que brilla com el mar