Aquí, a l'altra banda de la badia (a l'altra banda del món, com si diguéssim) en diuen Pellerides. El nom que li dieu, Petellida, té molta lògica ja que el nom científic de la bèstia és "patella". I em penso que el nom romà també... Per acabar-ho d'adobar, el nom estàndard és Pegellida.
7 comentaris:
Preciós, Càndid.
Això sí que és un bé de Déu de textures i olors imaginades!
(una curiositat:com en diuen al teu poble de les petellides?)
Gràcies, Porquet.
Gràcies, País.
Aquí, a l'altra banda de la badia (a l'altra banda del món, com si diguéssim) en diuen Pellerides.
El nom que li dieu, Petellida, té molta lògica ja que el nom científic de la bèstia és "patella". I em penso que el nom romà també...
Per acabar-ho d'adobar, el nom estàndard és Pegellida.
Doncs on visc en diuen petadilles!
I jo, ve un moment que ja no sé què dic, me les menjo i prou, de viu en viu.
Salvatge!!!! ;)
Jo abans em menjaria una Peladilla... Deu ser que els de terra endins mai no ens acabem d'aclimatar del tot.
Això és perquè no l´has provada in situ, té tots els gustos dels mar. Els bons, és clar.
Que no et menges les garotes?
Aquest personal de terra endins...ai!
Ja ho pots ben dir. Amb les garoines també tinc les meves reserves...
Publica un comentari a l'entrada