Microconverses amb la natura

dilluns, 9 de juliol del 2012

20120709

Alguns en diuen Guiriterrània (el mateixos que es queixen que n'hi ha pocs i que no gasten).
Altres en diuen Merditerrània (ecologistes autèntics mentre es mengen unes gambetes de Palamós).
Els de terra endins en diem Quinamàdaigua i, escarmentats com estem i porucs com som, restem amatents que ningú no en digui Medussitània, per sortir-ne corrents.
A part d'això, i li diguin com li diguin, un banyet de tant en tant...

Empúries

4 comentaris:

PS ha dit...

Un banyet de tant en tant es posa al moll de l´os. Això sí, amb l´aigua neta, ni guiris, ni moques ( meduses) ni pixums, ni ecologistes de pa xucat amb oli.

Càndid ha dit...

Això del moll de l'os és l'acabament empordanès de la frase.
M'apunto això de les moques, que no ho havia sentit. Una experiència personal trasbalsadora amb una medussa fa que hi tingui un sisè sentit en dedicació exclusiva.

PS ha dit...

I el "xucar" també, que se m´ha escapat!

Ahir vaig descobrir que a Cadaqués de les moques en diuen "glesos". O sigui que ja en podem apuntar un altre!

Càndid ha dit...

Meduses, moques o glesos, continuen sense caure'm gaire bé.
Així i tot, queda apuntat! Quan pugui, una investigaçao, que això no pot quedar així...