"La Lluna havia observat la Terra de més a prop i durant més temps que ningú. Segurament havia presenciat tots els fenòmens i tots els actes que havien tingut lloc a la seva superfície. Tanmateix, callava i no deia res: es limitava a guardar el pes del passat amb la màxima fredor i precisió. Allà no hi havia aire, ni vent. El buit era perfecte per a conserva-hi els records intactes. Ningú no podia desentranyar què hi havia, al cor d'aquella lluna."
Haruki Murakami - 1Q84
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada