“Pues t’assentes al sillon i poses la tele un rato... Bueno, això és veranejar.”
No em veig amb cor de canviar ni una coma a la definició que fa una veïna a la sombrilla d’un para-sol. Me’n vaig a posar el cap sota aigua una estona.
L’Escala
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Desda luego, xatu...veranejar aixins és astupend.
Jo hagués fet el mateix, de caps a l´aiga!
(a la sombrilla dñ un para-sol???)
Sort en tenen els peixos, ens veuen la panxa i les cames però no ens han d'escoltar les definicions...
¿Definició ve de dèficit?
¿No t'ha gustat lo de la sombrilla?
Depèn de quina platja...veuen més i tot. Fins i tot coses indefinibles i deficitàries!
M´ha gustat molt la sombrilla, més val això que haver d´anar amb xubasqueru a aquestes alçades.
Ja tens raó, pobres peixos. No m'estranya que de tant en tant piquin algun ham, que és una manera com una altra de suïcidar-se.
Publica un comentari a l'entrada