"Mancada de força, / exhausta, defallida, / exsangüe i tot el que vulgueu, / la llum de l'hivern / ens passa ben arran / i per això pot mostrar-nos / el paisatge de sempre / --el d'aquestes muntanyes que ens envolten, / però també el de nosaltres dos-- / gairebé com un de nou, / i, com més ens hi endinsem, / més ens agrada aquesta llum crua / però tremendament exacta i neta / amb què ho brunyeix / i despulla tot."
Àlex Susanna - Paisatges (del llibre Promiscuïtat)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Llum crua...aquesta és la definició exacta.
Llegir aquest poema m´ha portat a recuperar el Palau d´Hivern del mateix autor.
Gràcies.
L'Àlex no és dels fixos, però de tant en tant apareix per la tauleta de nit...
Ja me l´he "agenciat" aquest exemplar. M´agrada força el contrast promiscu de les escenes familiars al menjador amb les de cambra endins.
Per això et deia que és de bon tenir a la tauleta de nit.
Però tinc la sensació que hi ha poemes que no milloren gaire amb les relectures.
Publica un comentari a l'entrada