Una daina lliure pels prats del peu de la
muntanya d’Ullà. Potser s’ha llegit les teories sobre el corredor ecològic
entre els aiguamolls de l’Alt i del Baix.
Són molt escotorides les daines empordaneses. Crec que a partir d´ara no hi haurà dia que hi passi que no desitgi trobar-me´ n una ben viva i "saltarina" i però que respecti els stops.
Doncs no només no respecten els stops sinó que a vegades si volen anar a l'altra banda de la carretera no se'ls acut que hi hagi motius per no fer-ho. Entre Sant Pere i l'Escala me n'he trobat més d'una.
4 comentaris:
Són molt escotorides les daines empordaneses.
Crec que a partir d´ara no hi haurà dia que hi passi que no desitgi trobar-me´ n una ben viva i "saltarina" i però que respecti els stops.
Doncs no només no respecten els stops sinó que a vegades si volen anar a l'altra banda de la carretera no se'ls acut que hi hagi motius per no fer-ho.
Entre Sant Pere i l'Escala me n'he trobat més d'una.
A mi se´m va creuar un cèrvol amb una cornamenta espectacular prop de Pelacalç.
Si m´ho expliquen no m´ho crec, de tan bell.
( potser aquest se´ls havia escapat del parc de Sobrestany i feia la ronda turística)
Doncs sort que els estruços de les granges de la zona no solen escapar-se...
Publica un comentari a l'entrada