Veig la ràpida processó de núvols que assagen formes aerodinàmiques. Tots cap al mateix costat mentre les fulles seques del passeig s'arrosseguen cap a l'altre. És curiós. És entretingut. Com que sóc a l'altra banda d'un vidre hi ha una mosca que deu ser de sant Narcís, tan obcecada amb el meu afrancesament. Que pesada!
Lleida
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada