T'aixeques del llit i sents aquella cridòria latent, incontinència de totes les remors, i et dius: me n'hi vaig. I allà està: el bramul del moviment, l'aigua que s'estripa i se sargeix per tornar-se a esparracar, sorollosament. Una amenaça d'amenaces, l'aigua que es lleva furiosa de ser simple rebost i espectacle.
L'Escala
Microconverses amb la natura
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Una descripció de la mar preciosa aquesta.
Una abraçada.
I és que alguns matins es lleva el sol, el mar i la llevantada.
Publica un comentari a l'entrada