Aquell dia el mar era un llençol que havia vingut d’un color indefinit de tant usar-lo i rentar-lo, i segurament era ple de sets i esquinçalls. Grups de gavines remendadores l’anaven apedaçant.
L’Escala
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Quines imatges més vívides que brodes, veig la foto sense veure el llençol.
( ara mateix és un pur acer d´aigua i el sol queda amagat entre bromes)
Gràcies, país.
El mar ja ho té, que cada dia juga ser una cosa diferent.
http://www.scribd.com/doc/16633345/Aquell-Dia-El-Mar
Òstima noi! Això no es pot llegir d´una tirada, és d´una intensiat tant potent com el mar.
Primer de tot me l´imprimeixo, per assaborir-ho a poc a poc i llavors ja buscaré les semblances de les teves impressions amb el que tinc davant.
Moltes gràcies, m´ha encantat!
Ja em diràs que te'n sembla...
És un recull una mica antic (potser de fa més de 10 anys).
Publica un comentari a l'entrada