Quan s'arriba a la zona dels meandres, als corrents estancats dels aiguamolls, a les maresmes d'aigua salabrosa, esperant travessar la gola i trobar l'onada definitiva, la que ens dissol en el gran mar, en la gran mare... La metàfora del riu continua tenint força.
Centre Sociosanitari
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
D´això se´n diu poesia riuenca.
M´agrada molt!
Gràcies, país.
Ja veus que és feta in situ.
Publica un comentari a l'entrada