Surts a passejar de cara al capvespre. El sol ponent té una crida inignorable. Aniries caminant fins que fos fosc, com si res, caminant per evitar-ho, allargant el dia. Lamentablement el seny et recorda que després hauries de tornar de negra nit i vas alentint el pas fins a donar mitja volta.
Cinclaus
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Ai , el seny, el mentider, com deia Kavafis...
(quanta raó que tens!)
Maldem entre el seny arrauxat i la rauxa assenyada.
En tot cas, deu formar part de nosaltres.
Ah, i gràcies i visca Kavafis.
Publica un comentari a l'entrada