Faig una pedalada fins al gorg de l’Infern. Envoltat d’un dens canyar-balcar-romeguerar no arribo a veure bé l’aigua. En dono tota la volta. En algun moment em sembla intuir una superfície del mateix color verdmarronós que la vegetació que la protegeix. Potser només es pot veure des de l’aire, d’ús exclusiu per als animals amb ales, aquest fòssil dels aiguamolls.
Ara bé, l’espaterrant escampadissa de plomes de tudons, ara un piló, ara un altre, ara un altre, i anar fent, vol dir que alguna feristela ve aquí sovint a berenar. Vés a saber si jo i la meva bici en aquest moment li estem fent nosa.
Cinclaus
2 comentaris:
Feia molts anys que no llegia o sentia la paraula "feristela", l´he recuperada, gràcies!
No sabia que existia aquest gorg a Cinclaus o potser hi he passat alguna vegada i la vegetació el tapa, és molt profund?
De res, de part de la feristela.
Pel que fa al gorg t'envio un kmz del Google Earth, perquè el localitzis. Amb les canyes i estant al mig d'un camp, és molt difícil de veure. Forma part d'un país secret.
Publica un comentari a l'entrada