"És precisa la llum que lenta encén / les capçades dels pins i les alzines.
Aquest capvespre em pertany des de sempre: / una ombra d'extinció sembrant la nit.
No penso en el dia que se m'esmuny / entre els meus altres dies traspassats.
Penso que sóc lliure per estimar, / d'aquest reducte ataronjat fonent-se, / cada matís i cada fulla incerta.
Aplego amb totes dues mans el gest / de la tarda perseguint els poemes / que hauré d'aprendre a escriure de bell nou.
Mentre visqui sabent com es marceixen / les hores enredades en un bosc, / cap altre espectacle em commourà tant."
David Figueres - Ocàs (del bloc Els dies i les dones)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada