20110611

“Dones, homes, nens. Precarietat o abundància. Crueltat extrema o màxima solidaritat. Intercanvis. Nomadisme. Ocupacions puntals, estacionals. Establiments que es perllonguen en  el temps. Refugi. Fogars, confort. Pells esteses al sol. Caçadors tornant al campament. Carn abrigada de mosques. El bosc primigeni, sense alterar, amb exemplars d’arbres colossals. Dones al costat del foc, sota un gran exemplar de roure, cuinant. Cabanes, estructures per a l’aixopluc de la comunitat, del clan. Gana. Agressions o actes defensius a causa de litigis territorials. Animals predadors, famèlics, que et poden devorar. Excrements. Olors fètides. Fred glacial. Sexe. Voler o valorar els altres. L’heroi local. El millor caçador, que explica les seves gestes a la vora d’un foc nocturn mostrant les seves cicatrius, l’orgullós. Paraules, expressions facials, desacords. Baralles. Set. Calor sufocant. Sofriment. Malalties. Màgia, pintures corporals, penjolls, superstició. Creences. Déus terribles. Abundància. Gent rient o plorant. El sol i la lluna. Vida i mort. Una inhumació o una foguera calcinant un cadàver. Neix un infant. Un cadell animal salvatge convivint amb el grup. Mainada jugant, rient, entrenant-se. Ritus iniciàtics. Herbes remeieres. El xaman i els seus bolets o plantes, algunes preses amb intencions medicinals i d’altres, no. Les tempestes, el tro, els llamps. La calma. Innovacions. Adaptacions, errors de càlcul, accidents... L’escenari dels humans ha estat, i és, sempre el mateix, encara que el marc sigui diferent. Abans els homes i les dones necessitàvem caçar directament els animals, per alimentar-nos. Ara anem al súper i els “cacem” amb la Visa.”

Joan Abad, i altres – Neandertals al Llepard d’Amer (article al Dominial del Diari de Girona)