La pluja abraça cada pedra, la llepa, llisca avall, després d’endur-se’n la pols, pols de la pròpia pedra, pols d’altres pedres, pols que és pedra, pols de pedres, fins al terra, compendi de pedres i pols, compendi de vides ara petrificades, humitejant amb lenta persistència més avall del terra, camí del temps, que també és fet de pedra, pedra-temps, fins a fer adonar-nos que la pluja que queia al començament també era de pedra, que la pluja també és pedra.
Ruïnes d'Empúries
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada