Una companya absent ens demana si li podem regar el jardí. Ens ho agafem a pit, el reguem a consciència. Al vespre es desferma un d’aquells intensos i perllongats xàfecs de finals de primavera.
Empúries
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Què no heu mirat el radar?
Som de la vella escola: mirem el cel. I és evident que no hi acabem d'entendre amb aquests xàfecs de xaloc.
Publica un comentari a l'entrada