Es posa a ploure de cop i volta. No estava previst. Algunes prostitutes de la carretera porten paraigua. Però n'hi ha alguna que no i s'arrecera com pot sota els arbres esperant que qui sigui la vingui a recollir. Em ve la visió d'un ocell en una gàbia. Una gàbia amb els barrots estranys, invisibles.
Vilamalla
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada