"Els poetes es reduïen cada cop més a les parets / de la seva caixa toràcica, on feien veure que hi tenien / un cor ple de coses especials, i el que hi tenien, / que la ciència bé ho proclamava amb imatges, / eren aquells ossos i venes i vísceres que s'assemblen / tant a les dels pollastres quan a la carnisseria dius: / "Netegi-me'l i me'l fa a quarts les potes i el pit me'l fa / per a la planxa. I el guier i el fetge me'ls neteja", / de la freixura ni se'n parla. Poetes de la caixa toràcica, / enfaritats, o desplomats galls del vell sistema / d'una civilització, l'agrària, que recula cap als museus."
Dolors Miquel - La dona que mirava la tele
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada