“Molta sorra i molt de vent. Un paisatge bucòlic esquitxat, tanmateix, de plàstics, brossa, cabres malaltisses i nassos de nens plens de mosques i mocs. Unes mosques i uns mocs que ens recordaven que (...) allò era un camp de refugiats i punt. I de bucòlic, no en tenia gairebé res.”
Montse Boher – La història de Datrebil
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada