20101224

"Hanno troppo da fare e non vanno a veder l’eremita / i villanni, ma scendono e zappano forte. / Quando han sete, tracannano vino: piantandosi in bocca / la bottiglia, sollevano gli occhi alla vetta bruciata. / La mattina sul fresco sono già di ritorno spossati / dal lavoro dell’alba e, se passa un pezzente, / tutta l’acqua che i pozzi riversano in mezzo ai raccolti / è per lui che la beva. Sogghignano ai gruppi di donne / e domandano quando, vestite di pelle di capra, / siederanno su tante colline a annerirsi al sole."

Altra feina tenen que anar a veure l’ermità / els pagesos: pugen i baixen i caven de valent. / Quan tenen set, s’engolen un raig de vi: amorrant-se / a la botella alcen els ulls cap al cim abrusat. / Al matí, tornen aamb la fresca, extenuats / per la feina de l’alba, i si passa un perdut, / tota l’aigua que vessen els pous enmig les collites / és per a ell, perquè begui. Fan befes de les colles de dones / i es pregunten quan, cobertes amb pell de cabra / les veuran ajegudes pels turons per ennegrir-se, al sol.” 
Traducció de Josep M Muñoz i Pujol.

Cesare Pavese - Paessaggio I