"El cel està recobert, inundat, ple d'estrelles. Tot ell és una llum escampada, fragmentada en milions de petits punts atapeïts i agrupats de forma capritxosa, en zones de diferents densitats. El més impressionant és la quietud immutable del conjunt. Les estrelles no fulguren, no fan pampallugues: emeten una llum quieta i freda, perfectament retallada --tot i la gran abundància que n'hi ha-- sobre els fons negre com la tinta, buit de matisos, idèntic i insondable des del punt més alt fins a la silueta fosca, dentada i irregular de les muntanyes. No hi ha ni un sol núvol: només l'aire tebi i sec que se'ls ha emportat i encara circula, llepant la terra i fregant la pell amb la seva carícia sensual."
David Monteagudo - Fi
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada