"No ho entens, Amans. La margarideta trepitjada i tornada a trepitjar amb els nostres esclops, amb la roda del carro, amb les potes de les vaques, empastifada de fems, xopa d'escorrim pudent, aixeca el cap encara i s'esbadella al sol. Llengüetes blanques de la corona, el cor és d'or. La flor més esquifida, la flor més minsa. La ganiveta l'ha arrebassada, la pala la capgira i la fa caure a la fondària negra. Després tota la podridura. Però ella encara riu, floreix que floreix. Amans, ¿comprens?"
Joan Bodon - Catoia l'enfarinat
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada