falcilla. (Apus apus) Aucell negre que fa xiscles. Té les ales llargues i estretes i unes potes tan curtes i dèbils qu'és com si anés sense tren d'aterratge. Si té la mala llet de caure a terra, ja no's pot tornar a alçar i mor per inanició. Aquets mixons porten incorporats, a vegades, unes aranyetes per tot lo cos. La falcilla és una au única: minge volant (plàncton aeri), dorm volant (desconnectant la mitat del seu cervell) i's reproduïs volant (quina fenyada!). Se fa'l niu a les aubertures de les fatxades de pedra, avon entre a tota pastilla. Tamé és habitual que ocupo'ls nius que tenen los pardals a les parets, als qui foten fora i se'n mingen los ous sense més asplicacions. A la tardaor emigre cap a l'Àfrica austral i no torne fins la primavera següent com les aurinetes.
(Amb alguns ajustaments a com ho diria mon pare).
Robert Masip, Ferran Montardit, David Prenafeta - Lo Nou Diccionari Lleidatà-Català
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada