"Sí, des que esclata la primavera fins a les darreries de l'estiu visc a la vora de les aigües i, de vegades, m'agradaria endinsar-m'hi, recórrer els fons marins i conviure amb peixos i meduses. D'un temps ençà, sospito que són els éssers amb els quals tinc més a veure, que el meu és un estat líquid, que l'únic moviment capaç de satisfer-me seria surar sense rumb mentre contemplo amb indiferència el pas dels dies."
Xulio Ricardo Trigo - El somni de Tàrraco
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada