"I ella, cada matí, vinga passejar-se amunt i avall tot al llarg del riu mentre tornava la primavera; ai, la primavera, arrauxada i ridícula, la primavera que feia esclatar altre cop les seves poncelles; i el que ara no suportava era pensar que, durant molts i molts anys, però molts, allò l'havia fet feliç. No s'havia imaginat mai que un dia es tornaria immune a la bellesa del món, però vet aquí que aquell dia havia arribat, El riu espurnejava sota el sol que es llevava, amb tanta intensitat que va necessitar les ulleres de sol."
Elizabeth Strout - Olive Kitteridge
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada