L’any passat un gavià va fer el niu al teulat del costat del terrat de casa. Aquest any he comptat cinc pollets tot al voltant. A l’horabaixa estiren i arronsen el coll amb un gemec desvalgut, molt teatral, mentre la mare, en un lloc més alt i inaccessible al pollet, controla la zona, mirant-se’m amb malfiança i clicant el bec –clac-clac-clac-clac– en senyal de prealarma. Si em moc massa pel terrat fan un vol en rodó i tornen al lloc d'origen. El pollet –ja més voluminós que la mare– calla, mentrestant.
L’Escala
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada