Migdia solar. A la platja s'aixeca la brisa que ve de mar. Algunes pells exposades ho agraeixen. Als terrats, s'alça la veda de cacera dels falciots. Algunes pells exposades ho agrairan de nit.
L'Escala
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Com m'agraden els ballesters! (en algún llogarret de l'Alt Empordà en diuen així dels falciots, suposo que parlem del mateix animaló).
No hi ha millor lliçò de vida que ser nen i donar l'empenta que li cal al ballester caigut. Ajudar-lo a guanyar el cel com diuen que els àngels fan amb nosatres.
I imaginar-se ferotges batalles aèries que sempre han de guanyar contra els roïns estornells, que un dia decidiren quedar-se a l'Empordà, no tornar.
Fa una setmana, al cor de Tànger, dos catalanets asseguts a una terrassa vora el mercat dels espanyols que ja no ho és (plasa jdida), vam assitir a una ràzzia del que suposem que era un esparver o un falcó petit contra un pardal. Se li va escapar, però se'n va endur una bona rebotida.
El mateix mercat on ara, a més de monos de la berberia i tortugues mediterrànies, venen falcons engabiats, sempre ferits per les trampes. El carnisser li llança carn picada que la seva voluntat engoleix voraç. Quin tro tant galdós per a tanta majestat...
Salut i dirhams!
Pel que jo sé, el que veia a l'Escala és el falciot negre que ve cada primavera de les terres on tu ets. És un ocell fantàstic, es passa pràcticament tota la vida volant. El ballester és com el falciot però més gran. També va i ve de l'Àfrica, però té costums més rurals, i sol lluir taques blanques al pit, com si fos una oreneta gegant.
A tots dos els passa el que comentes, de necessitar un cop de mà si van a parar a terra pla.
I a tots dos el nom ve de la forma de les ales: la falç i la ballesta.
Molts bons els comentaris i descripcions que fas de bestioles en llibertat i engabiats.
Salut a les ciutats filles de la mitologia grega
Publica un comentari a l'entrada