Nit de sant Joan. Les platges que miren l’Àfrica són a vessar de fogueretes, gent que llança petards, o simples reunions a la llum d’un fanalet o a les guspires de cigarrets aromàtics. Més enllà, la platja amb el concert de reggae i els seus focus de colors parpellejants i el seu bar profusament il·luminat. Tornant, sola entre els ailants, sorda entre els espetecs, i subliminal entre diades simbòliques, una cuca de llum.
Empúries
2 comentaris:
Nit de Sant Joan. Les platges que miren la Península són buides. Els militars no hi deixen pernoctar (per allò de les pateres i els traficants) i ens hem d'acontentar amb fer una copa de xampany o un cremat en una terrassa particular, i potser baixar un moment als xiringuitos de què disposa la ciutat a cremar alguns desitjos.
Aquí abans també celbraven solsticis i temps de segues amb foc i potser algun glop de licor de figa (maHia), però ara ja s'ha oblidat el paganisme...
Salutacions d'un empordanès al Nord d'Àfrica que segueix amb atenció -i enyor- la vostra exquisida bitàcola atramuntanada.
Gràcies pel comentari.
Acabo de fer una volta -que són molts viatges alhora- a través dels vostres blocs/blogs.
Déu n'hi do. Quin impacte. Hi aniré tornant. Faré un saltet Empúries - Tànger, que tampoc no és tant. O sí.
Publica un comentari a l'entrada