"Un bosc desert i immòbil. Un paisatge / definit pel silenci de la molsa. / El vol majestuós i solitari / d'un rapinyaire que potser t'observa / i que espera, amatent que defalleixis. / La certesa de l'aigua vora els cingles: / l'espetec del corrent damunt dels marges, / dels còdols erms, dels sorrals i els canyissos... / Un fred intens i atàvic que penetra / tots els racons de la pell i s'instal·la / al moll mateix dels ossos, una antiga / fredor que torba els rostres, les mirades. / l'orgull de les alzines. Com ferides / encetades, els plecs de les escorces."
Carles M. Sanuy - Les ciutats i els homes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada