(…) entre el capvespre i l’albada esclaten mil colors, fugim d’esquitllentes i ens amaguem del món, rere els canyars, als tamarius de la bassa, còdols grisos, verderols, flueix la nítida veu de l’aigua (…)
Toni Ibàñez, Àrtemis
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada