A la pineda sento ocells que no reconec. Penso si són cueretes perquè abans n'he vist. Estan animades. Potser criden la primavera. De sobte, un gaig fa un crit espaordidor. Un altre gaig li contesta, més lluny i més esglaiant encara. La primavera, com jo, deu haver fet un pas enrere. Però els altres ocells continuen com si res.
Empúries
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada