Microconverses amb la natura

dissabte, 7 de juliol de 2012

20120707

No se sap quina veu ha corregut al migdia però tot el vent de mar s'ha concentrat en aquesta platgeta, a fer onadetes de per riure, remoure el fons, llimar la grisor dels còdols i refrescar les galtes enceses dels culs exposats.


S'Alqueria Gran

2 comentaris:

PS ha dit...

Vols dir que tot el vent de mar se´l queden allà dalt? A partir de la 1 es fa insuportable depèn del dia...
ja ho diuen:el garbí a les vuit se´n va a dormir.

(en el benentès que el vent de mar sigui el garbí...)

Càndid ha dit...

Ui, ¿de quin garbí parles, del del Cap de Creus o del de la resta del món?
A S'Alqueria diria que era un llevantet axalocat (rosa dels vents estàndar).
Entenc que a Roses teniu un percentatge extra de graus de mar (per on pot venir el vent).
A quina hora va anar a dormir, ni idea. Segurament vam marxar abans nosaltres que ell.
Que era tot el vent de la Mediterrània concentrat en aquell punt ho puc demostrar encara que altres demostrin que també en feia en altres bandes.
De tota manera m'alegra això que em dius de l'hora en què le garbí va a jóc. Algú que se n'hi va abans que jo!!!!