Potser el temps sedimentat entre les pedres, potser la frescor arrapada als racons, potser el ressò suspès enlaire... Sigui el que sigui, en entrar a Sant Pere de Roda, t'envaeix quelcom semblant a l'esperitualitat.
Sant Pere de Roda
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Exactament, i quasi que et diria que s´hi sent cantar gregorià o que es veu passar l´ombra fugissera d´un frare encaputxat.
País, em sembla que el dia que vas veure això venies directament del restaurant i que havies estat generosa amb els beuratges.
Ara que igual acabes de donar una idea per a visites contextualitzades... ;)
Jaja, he borrat un fragment de comentari abans...deia que era tal l´autosuggestió meva que no em calien gotets de garnatxa ni moscat de sant Climent.
He pensat que no t´ho creuries ;-)
Vaja, res més adequat que grana de capellà amb un porronet de moscat, o una mica de vi de missa.
Lot i la seva filla ja ven deixar palès a la Bíblia que certs alcohols faciliten experiències religioses, deu ser per això que els anomenen "begudes esperitoses"...
Publica un comentari a l'entrada