Un camp de blat, uniforme d'espigues, llis, inacabable a banda i banda, fins al Rec del Malpàs. I tot davant, com en un escenari, un marge de cards marians, els cards de llet, enervats, enormes, florits. Demà hi he de tornar amb la càmera. Si ho escric segur que me'n recordo.
Figueres
Microconverses amb la natura
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada